Educació per la ciutadania una hora a la setmana?

Fa uns dies vam tractar a classe el tema de l'educació per la ciutadania, els temes transversals, els valors, les normes cíviques i socials i se'm va plantejar la qüestió de si és realment necessari crear una assignatura per parlar i tractar aquests temes.

Sens dubte és essencial treballar aquests conceptes i continguts, però des del meu punt de vista el millor seria aprofitar les nombroses situacions que dia a dia vivim, que són reals, viscudes pels nens, que passen en un context comprensible per ells... i tractar-les en el moment en què ens sorgeix l'oportunitat.

A vegades es té la por de no cenyir-se a la programació, a sortir dels marges que ens venen establerts. Però aquesta por és fàcilment superable, i realment és així. Si sabem treure profit de totes aquestes ocasions que se'ns presenten i treure'n el suc pertinent, estarem encaminant-nos cap a una educació global amb sentit.

En canvi, si tan sols ens dediquem a treballar l'hora a la setmana que tenim per la matèria, el coneixment i profit que treuran els alumnes, i nosaltres mateixos, serà molt més difús, ja que si partim de l'experimentació i la vivència en primera persona l'assimilació serà molt més profunda.

L'agenda Llatinoamericana 2010

Ja feia uns dies que volia publicar informació sobre l'Agenda Llationamericana. Aquest material, ja era conegut per mi, ja que una amiga any rere any comprava l'agenda i me'n parlava. Tot i això, no vaig tenir-la mai entre les mans ni vaig poder remenar-la. Per aquest motiu, quan en Pep ens la va presentar a classe vaig pensar que seria bo que m'informés una mica més sobre un material tan reconegut mundialment per la seva importància.

A través de les webs d'interès que podem trobar al Moodle de l'assignatura he accedit a la pàgina http://www.llatinoamericana.org/cat/index.asp. Allà hi he pogut llegir diferents informacions com ara com es va realitzar la presentació de l'Agenda Llationamericana a Girona, el per què del lema d'enguany, he pogut observar i remenar diferents materials complementaris com ara els calendaris solidaris, els díptics informatius, la carta de la terra, el mapa de Peters...

Us convido a tots i totes a accedir a la pàgina i a llegir-vos el motiu del lema d'enguany. Crec que val molt la pena.
Relacionat amb això us deixo una fotografia sobre la primera imatge que es va obtenir de la terra al 1960 des d'un satèl·lit meteorològic.

La carta de la Terra

Fa uns dies que vull publicar un comentari sobre La Carta de la Terra, un document que ens va presentar el nostre professor a classe i que em va semblar d'allò més interressant.

Primer de tot m'agradaria explicar què és la Carta de la Terra. Aquest document és una declaració de principis ètics i pràctics d'importància rellevant i compartits per tots els pobles de la Terra.

El seu objectiu principal és oferir unes guies i pautes de conducta universals per a poder arribar a un desenvolupament sostenible.

Un cop feta aquesta aclaració del concepte us vull penjar un resum d'un model de carta de la terra adreçat als infants. crec que ho explica de manera molt clara i entenedora.
Us deixo també, l'enllaç aquí on podeu trobar el document adreçat i adaptat per als infants

-Los humanos debemos conservar y mejorar el mundo en que vivimos; por este motivo debemos vivir de una manera nueva, utilizando las cosas buenas que tenemos.

-Debemos hablar con todos para aprovechar las culturas y los inventos que existen.

-La gente de otros países, lenguas, costumbres y religiones también nos ayudan; así podemos conocer nuevas maneras de vivir y de tratar a las personas.

-Pongamos atención y esfuerzo para superar las situaciones difíciles.

-Si nos unimos, podremos mejorar mucho el mundo, porqué cada persona es útil y puede ayudar.

-Ojalá se diga de nosotros: “Quieren vivir de una forma nueva”, “se esfuerzan en vivir en paz”, “saben conservar la Tierra”.

-La Carta de la Tierra dice lo que tenemos que hacer para conservar el mundo: respetar la naturaleza, cumplir los derechos humanos, conseguir que todos tengan lo que es necesario y vivir siempre en paz.

-La Carta de la Tierra ayudará a conservar y a mejorar el mundo donde vivimos.

-La Carta de la Tierra debe ser la ley de todos los pueblos y de todas las personas.

-La Carta de la Tierra fue escrita en el año 1992. Después ha recibido ampliaciones y mejoras.

Pedimos que sea aprobada, aceptada y practicada por todos los estados y países del mundo.

Una altra explicació sobre la universalitat dels drets

Què significa que els drets són universals?

Navegant per internet vaig trobar un fragment del llibre "Los Derechos Humanos. Educación para una nueva ciudadanía" que parlava sobre la universalitat dels drets humans. Crec que l'autora ho reflecteix i ho explica de manera clara i entenedora. Us deixo un enllaç al document que es troba al google academico.

Enllaç aquí

Si ens fixem en el sentit llatí de la paraula, Uni- versus significa unitat en la direcció. És a dir que la meta a la que tots els drets volen arribar és la mateixa. Aquesta és poder expressar-se amb dignitat, llibertat i plenitud. En altres paraules s’entenen els drets com a recerca de la dignitat de la persona.

Un dels problemes que hi ha que porten a l’incumpliment dels drets humans és que estan basats, històricament en valors occidentals i per tant hi ha la creença de que és impossible dur-los a la pràctica en cultures diferents a aquesta. Quina solució ens proposa l’autora? Tenir un concepte dels drets humans com a procés i no com a finalitat. És a dir considerar-los com a camí que tingui en compte la pluralitat i diferència de lleis, economies, cultures...

El que entenc és que l’autora ens intenta mostrar que la pluralitat, la diferència no és quelcom negatiu sinó tot el contrari. A través d’aquestes diferències es pot garantir que aquesta universalitat realment sigui universal, que contempli a tothom i tothom si senti reflectit i contemplat. Serà d’aquesta manera, com expressa l’autora, que podrem viure de manera coherent i justa.

Evolució i actualitat dels Drets humans

Després de passar-nos una colla de dies analitzant, discutint, intercanviant punts de vista, fent la vista enrere i sobretot generant-nos una idea més clara del per què dels drets humans, dels seu orígen, de les diferents tipologies de drets que existeixen i de la seva importància he arribat a la conclusió, i creieu-me m’ha costat força, de que els drets s’han d’entendre com a recerca de la dignitat de les persones.

Aquesta concepció s’ha contemplat al llarg de la història des de l’Antiga Grècia fins al dia d’avuí però la importància i el tractament que se n’ha fet és clarament diferent. Al llarg del temps les persones s’han anat adonant de la importància d’aquests.

La visió actual dels drets humans neix a partir del record i les vivències de moments d’horror, de crueltat i patiment com ara l’holocaust nazi. És evident que el canvi teòric del punt de vista ha estat notòri i ha anat evolucionant, i alguns dels indicadors més importants han estat els diferents tractats, pactes, cartes, declaracions que han precedit la Declaració Universal dels Drets Humans. Així veiem que el canvi principal, a partir de la declaració ha estat el “recolzament” teòric d’aquests drets amb lleis, decrets i en general podríem dir amb la “figura” de la justícia. Parlo de recolzament teòric i canvi teòric, perquè el que veig és que a la pràctica molts d’aquest documents s’han quedat, senzillament en paraules boniques.

Les coses no han canviat tant, ja que abans de la DUDH, eren molt poques les persones que tenien o podien gaudir dels drets i les llibertats tot i recollir-se escrites. Actualment, passa si fa o no fa el mateix. Ara tothom pot gaudir-ne o accedir-hi però són realment pocs els que ens en beneficiem. Milions de persones d’arreu del món ( i no em refereixo només a les persones del tercer món, també parlo de persones que trobem molt a prop nostres, que poden passar-nos pel costat cada dia, persones properes) estan patint situacions d’injustícia i horror.

Alguns culpen al sistema, ja que promou i alhora es fonamenta en la desigualtat (de riqueses, d’oportunitats…) però jo crec que realment els culpables en sóm en part, tots i cada un de nosaltres. Si veritablement ens amoïna tant aquesta qüestió, per què enlloc de discutir-la tant no actuem d’una vegada? I si enlloc de gastar tanta saliva donant arguments i contraarguments ens movéssim i féssim petites accions al nostre abast per canviar les coses que no ens agraden?
Crec, realment, que si tothom es fes aquest plantejament, algunes de les injustícies que vivim diàriament tindrien una solució o una millora considerable.

Finalment només dir que els drets humans són quelcom que s’ha de preservar i protegir, però a causa de la seva “relativa”obligatorietat sovint no és així. Els encarregats principals de que aquests es garanteixin són les lleis, la política i per sobre de tot la justícia. Així doncs, per molt que anem esforçant-nos a nivell individual i ocupant-nos d’allò que està al nostre abast (sinó seríem un xic somniatruaites, per no dir hipòcrites) amb els nostres recursos, si no hi ha un canvi a nivell polític mundial, aquest, a llarg termini, difícilment s’acabarà produïnt.


Aquí us deixo algunes imatges que crec que il•lustren molt bé la situació de no respecte dels drets humans que moltes persones pateixen. Us recomano que us agafeu un moment de la vostra apretada agenda i hi reflexioneu. Jo he arribat a la conclusió de que quan em queixo, no sé si realment tinc el dret a fer-ho, ja que he tingut la sort de nèixer on he nascut i viure la vida que estic vivint en les condicions que ho estic fent.