Després de passar-nos una colla de dies analitzant, discutint, intercanviant punts de vista, fent la vista enrere i sobretot generant-nos una idea més clara del per què dels drets humans, dels seu orígen, de les diferents tipologies de drets que existeixen i de la seva importància he arribat a la conclusió, i creieu-me m’ha costat força, de que els drets s’han d’entendre com a recerca de la dignitat de les persones.
Aquesta concepció s’ha contemplat al llarg de la història des de l’Antiga Grècia fins al dia d’avuí però la importància i el tractament que se n’ha fet és clarament diferent. Al llarg del temps les persones s’han anat adonant de la importància d’aquests.
La visió actual dels drets humans neix a partir del record i les vivències de moments d’horror, de crueltat i patiment com ara l’holocaust nazi. És evident que el canvi teòric del punt de vista ha estat notòri i ha anat evolucionant, i alguns dels indicadors més importants han estat els diferents tractats, pactes, cartes, declaracions que han precedit la Declaració Universal dels Drets Humans. Així veiem que el canvi principal, a partir de la declaració ha estat el “recolzament” teòric d’aquests drets amb lleis, decrets i en general podríem dir amb la “figura” de la justícia. Parlo de recolzament teòric i canvi teòric, perquè el que veig és que a la pràctica molts d’aquest documents s’han quedat, senzillament en paraules boniques.
Les coses no han canviat tant, ja que abans de la DUDH, eren molt poques les persones que tenien o podien gaudir dels drets i les llibertats tot i recollir-se escrites. Actualment, passa si fa o no fa el mateix. Ara tothom pot gaudir-ne o accedir-hi però són realment pocs els que ens en beneficiem. Milions de persones d’arreu del món ( i no em refereixo només a les persones del tercer món, també parlo de persones que trobem molt a prop nostres, que poden passar-nos pel costat cada dia, persones properes) estan patint situacions d’injustícia i horror.
Alguns culpen al sistema, ja que promou i alhora es fonamenta en la desigualtat (de riqueses, d’oportunitats…) però jo crec que realment els culpables en sóm en part, tots i cada un de nosaltres. Si veritablement ens amoïna tant aquesta qüestió, per què enlloc de discutir-la tant no actuem d’una vegada? I si enlloc de gastar tanta saliva donant arguments i contraarguments ens movéssim i féssim petites accions al nostre abast per canviar les coses que no ens agraden?
Crec, realment, que si tothom es fes aquest plantejament, algunes de les injustícies que vivim diàriament tindrien una solució o una millora considerable.
Finalment només dir que els drets humans són quelcom que s’ha de preservar i protegir, però a causa de la seva “relativa”obligatorietat sovint no és així. Els encarregats principals de que aquests es garanteixin són les lleis, la política i per sobre de tot la justícia. Així doncs, per molt que anem esforçant-nos a nivell individual i ocupant-nos d’allò que està al nostre abast (sinó seríem un xic somniatruaites, per no dir hipòcrites) amb els nostres recursos, si no hi ha un canvi a nivell polític mundial, aquest, a llarg termini, difícilment s’acabarà produïnt.
Aquí us deixo algunes imatges que crec que il•lustren molt bé la situació de no respecte dels drets humans que moltes persones pateixen. Us recomano que us agafeu un moment de la vostra apretada agenda i hi reflexioneu. Jo he arribat a la conclusió de que quan em queixo, no sé si realment tinc el dret a fer-ho, ja que he tingut la sort de nèixer on he nascut i viure la vida que estic vivint en les condicions que ho estic fent.
Aquesta concepció s’ha contemplat al llarg de la història des de l’Antiga Grècia fins al dia d’avuí però la importància i el tractament que se n’ha fet és clarament diferent. Al llarg del temps les persones s’han anat adonant de la importància d’aquests.
La visió actual dels drets humans neix a partir del record i les vivències de moments d’horror, de crueltat i patiment com ara l’holocaust nazi. És evident que el canvi teòric del punt de vista ha estat notòri i ha anat evolucionant, i alguns dels indicadors més importants han estat els diferents tractats, pactes, cartes, declaracions que han precedit la Declaració Universal dels Drets Humans. Així veiem que el canvi principal, a partir de la declaració ha estat el “recolzament” teòric d’aquests drets amb lleis, decrets i en general podríem dir amb la “figura” de la justícia. Parlo de recolzament teòric i canvi teòric, perquè el que veig és que a la pràctica molts d’aquest documents s’han quedat, senzillament en paraules boniques.
Les coses no han canviat tant, ja que abans de la DUDH, eren molt poques les persones que tenien o podien gaudir dels drets i les llibertats tot i recollir-se escrites. Actualment, passa si fa o no fa el mateix. Ara tothom pot gaudir-ne o accedir-hi però són realment pocs els que ens en beneficiem. Milions de persones d’arreu del món ( i no em refereixo només a les persones del tercer món, també parlo de persones que trobem molt a prop nostres, que poden passar-nos pel costat cada dia, persones properes) estan patint situacions d’injustícia i horror.
Alguns culpen al sistema, ja que promou i alhora es fonamenta en la desigualtat (de riqueses, d’oportunitats…) però jo crec que realment els culpables en sóm en part, tots i cada un de nosaltres. Si veritablement ens amoïna tant aquesta qüestió, per què enlloc de discutir-la tant no actuem d’una vegada? I si enlloc de gastar tanta saliva donant arguments i contraarguments ens movéssim i féssim petites accions al nostre abast per canviar les coses que no ens agraden?
Crec, realment, que si tothom es fes aquest plantejament, algunes de les injustícies que vivim diàriament tindrien una solució o una millora considerable.
Finalment només dir que els drets humans són quelcom que s’ha de preservar i protegir, però a causa de la seva “relativa”obligatorietat sovint no és així. Els encarregats principals de que aquests es garanteixin són les lleis, la política i per sobre de tot la justícia. Així doncs, per molt que anem esforçant-nos a nivell individual i ocupant-nos d’allò que està al nostre abast (sinó seríem un xic somniatruaites, per no dir hipòcrites) amb els nostres recursos, si no hi ha un canvi a nivell polític mundial, aquest, a llarg termini, difícilment s’acabarà produïnt.
Aquí us deixo algunes imatges que crec que il•lustren molt bé la situació de no respecte dels drets humans que moltes persones pateixen. Us recomano que us agafeu un moment de la vostra apretada agenda i hi reflexioneu. Jo he arribat a la conclusió de que quan em queixo, no sé si realment tinc el dret a fer-ho, ja que he tingut la sort de nèixer on he nascut i viure la vida que estic vivint en les condicions que ho estic fent.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada