Grups d’acció catòlica
Ja fa dies que a classe vam parlar sobre l’esquema veure- jutjar-actuar referent als grups d’acció catòlica. Aquests grups van iniciar-se a la dècada dels anys quaranta per diversos motius. Un d’ells és que a través d’aquests grups, es trobà sentit a una nova manera de “fer església” i de “viure el cristianisme”, de mostrar la fe al carrer. Un altre motiu va ser la defensa per part de l’església contra el comunisme i l’expansió i difusió del protestantisme.
D’aquests grups en podem treure, deixant a part el sentit religiós, que es treballa en situacions reals, des de les situacions humanes. És a dir, es duen a terme una sèrie de treballs socials concrets, físics (o no) i reals, com ara la construcció d’escoles, la reparació de ponts, etc. Per tant, hi ha un resultat concret, una fita on es vol arribar i es treballa amb el problema i des d’aquest.
Per poder aconseguir aquesta fita, cal primer, però, fer-ne una detecció, un anàlisi, una reflexió per tal de poder veure què es pot fer per canviar la situació, de quins recursos es disposen, quines necessitats es tenen…
Després de tot això ve la part més important des del meu punt de vista, l’actuació. Sovint, quan parlem d’educació, política, valors o altres temes rellevants, les persones ( i tots ho fem), tendim a criticar, parlar sobre les injustícies, les coses que no ens agraden d’aquí i d’allà, però realment són poques les persones que van més enllà i passen a l’acció, ja sigui anant fins al lloc on hi ha el problema i fent la seva aportació per intentar canviar la situació o sigui duent a terme altres activitats o accions que contribueixen a que el canvi sigui possible.
Amb tot això, el que vull dir és que no ens hem de quedar amb trobar els culpables dels problemes, o si això i allò altre cada vegada està pitjor, o si el món no funciona bé… El que hem d’intentar és, des de les nostres possibilitats i partint de la realitat, és contribuir amb accions concretes a que les coses amb les que no estem d’acord o que des del nostre parer no funcionen o són injustes puguin canviar o hi hagi la possibilitat de canviar.
Per tant, referint-nos als valors, si parlem de solidaritat, de respecte, de tolerància i tots aquests valors universals que tenim i en els quals creiem, hem de fer possible que es duguin a terme. Com? A través de l’acció.
Ja fa dies que a classe vam parlar sobre l’esquema veure- jutjar-actuar referent als grups d’acció catòlica. Aquests grups van iniciar-se a la dècada dels anys quaranta per diversos motius. Un d’ells és que a través d’aquests grups, es trobà sentit a una nova manera de “fer església” i de “viure el cristianisme”, de mostrar la fe al carrer. Un altre motiu va ser la defensa per part de l’església contra el comunisme i l’expansió i difusió del protestantisme.
D’aquests grups en podem treure, deixant a part el sentit religiós, que es treballa en situacions reals, des de les situacions humanes. És a dir, es duen a terme una sèrie de treballs socials concrets, físics (o no) i reals, com ara la construcció d’escoles, la reparació de ponts, etc. Per tant, hi ha un resultat concret, una fita on es vol arribar i es treballa amb el problema i des d’aquest.
Per poder aconseguir aquesta fita, cal primer, però, fer-ne una detecció, un anàlisi, una reflexió per tal de poder veure què es pot fer per canviar la situació, de quins recursos es disposen, quines necessitats es tenen…
Després de tot això ve la part més important des del meu punt de vista, l’actuació. Sovint, quan parlem d’educació, política, valors o altres temes rellevants, les persones ( i tots ho fem), tendim a criticar, parlar sobre les injustícies, les coses que no ens agraden d’aquí i d’allà, però realment són poques les persones que van més enllà i passen a l’acció, ja sigui anant fins al lloc on hi ha el problema i fent la seva aportació per intentar canviar la situació o sigui duent a terme altres activitats o accions que contribueixen a que el canvi sigui possible.
Amb tot això, el que vull dir és que no ens hem de quedar amb trobar els culpables dels problemes, o si això i allò altre cada vegada està pitjor, o si el món no funciona bé… El que hem d’intentar és, des de les nostres possibilitats i partint de la realitat, és contribuir amb accions concretes a que les coses amb les que no estem d’acord o que des del nostre parer no funcionen o són injustes puguin canviar o hi hagi la possibilitat de canviar.
Per tant, referint-nos als valors, si parlem de solidaritat, de respecte, de tolerància i tots aquests valors universals que tenim i en els quals creiem, hem de fer possible que es duguin a terme. Com? A través de l’acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada