Adeu siau!

Per tancar aquest blog només se m’acudeix fer-ho d’una manera, i aquesta és fent la vista enrere i fent-me una pregunta. “Realment m’ha servit per alguna cosa?”

Aquesta pregunta, per mi, té fàcil desposta i és SÍ. Crec que des del moment que es plantegen una sèrie de temes importants com ho són els del món de l’educació en valors i els valors en general i s’han de posar per escrit diferents comentaris, opinions, articles…t’obliga a pensar en que tot i això serà llegit per algú. Aquest fet porta a pensar molt detingudament allò que es vol expressar, ordenar els pensaments, agrupar les idees, classificar-les... per després escriure-ho i que la nostra idea pugui arribar als altres de manera planera i clara.

A més a més al ser una activitat que es va fent cada setmana (més o menys...) fa que vagis afegint als teus comentaris o aportacions idees noves o punts de vista diferents que a través de les classes presencials i del debat amb els companys i el mestre un va incorporant al seu esquema mental.

Un altre aspecte que he pogut reafirmar, és, i ja ho he comentat d’altres ocasions, que les persones tendim a queixar-nos molt i a actuar poc. Com vam poder llegir en una de les primeres lectures que en Pep ens va proposar, un valor no és res sinó es demostra amb accions concretes. El valor de les coses el donem nosaltres mateixos a tot allò que és important, tot allò que estimem. Aquests han d’orientar la nostra vida i la vida la construïm amb experiències, les quals, al mateix temps, anem adquirint amb les nostres accions.

Per tant, per concloure, destacaria altra vegada que si realment volem donar sentit a la nostra vida i que aquesta estigui plena i fonamentada en uns valors, hem de ser coherents amb els nostres pensaments, els nostres sentiments i les nostres accions.

Proposta d'intervenció

Hola a tots i totes! Això ja s'acaba...però abans de tancar el blog us deixo la proposta de la tècnica del mural col·lectiu. Aquesta la vaig dur a terme en unes colònies d'estiu de deu dies i la veritat és que va funcionar d'allò més bé. Espero que us sigui de servei.

ACTIVITAT MURAL COL·LECTIU

“FEM PINYA”

Ivan Villalonga Tomàs

Cultura contemporània: valors i educació

1. Nivell (etapa educativa, edat)

El nivell que he escollit per a dur a terme l’activitat és cicle superior, és a dir nens i nenes de onze a dotze anys, tot i que es podria dur a la pràctica amb nens de qualsevol edat, ja que el seu significat és fàcilment comprensible i no suposa massa dificultats.

2. Àmbit (formal, no formal)

En aquest cas l’àmbit escollit és el no formal i més específicament unes colònies d’estiu de deu dies, tot i que es pot adaptar a diferents situacions i àmbits. A l’escola, per exemple també la podríem utilitzar. El requisit, per dir-ho d’alguna forma, seria que existís un grup de nens i nenes units per un vincle, ja siguin amics, companys de classe...

3. Dimensió (curricular, tutorial, organitzativa-institucional, social...)

4. Competències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Competències artística i cultural

Competència d'autonomia i iniciativa personal

5. Competències pròpies (competencia social i ciutadana).

6. Objectius didàctics.

- Fomentar la cohesió de grup.

- Acceptar les potencialitats i mancances de cada persona.

- Respectar l’entorn, el material, els companys i els monitors.

- Fomentar el treball en equip.

7. Tema/valor/centre d’interès

El valor que es treballa amb aquesta activitat és bàsicament el sentiment de pertinença a un grup. Amb l’activitat els nens i nenes poden arribar a veure d’una manera molt senzilla, visual i fàcil de recordar, que un grup està format per moltes persones. Aquestes són diferents, úniques i totes tenen diferents habilitats (i també mancances). A més a més poden arribar a entendre que un grup cohesionat és un grup de persones que es respecta, que s’ajuda, que comprèn que tots som diferents i que això és positiu.

Tots aquests aspectes són evidenciats per la colònia durant els deu dies de convivència. Durant aquest temps poden adonar-se que cada persona té un paper clau en el grup, ja que les habilitats i potencialitats d’uns segurament seran les mancances d’altres.

8. Descripció

L’activitat és un taller conjunt i va rebre el nom de FEM PINYA. Aquesta, la vam realitzar durant unes colònies de deu dies, més concretament el sisè dia. Precisament no la vam fer la principi perquè d’aquesta manera els participants ja havien viscut moltes coses amb el grup, ja tenien més sentiment de pertànyer a alguna cosa.

Aquest consistia en fer un mural gegant amb forma de trencaclosques, en el qual cada nen hi apareixia representat en una fotografia que prèviament havíem demanat que portessin. A més a més, cada nen o nena va decorar la seva peça de la manera que li va agradar; alguns van escriure alguna frase, altres van fer-hi algun dibuix, etc. El taller no és res de l’altre món però el seu significat és molt clar. Un cop vam acabar el taller i el vam muntar, va restar com a mural durant totes les colònies. El que representa era un conjunt de gent, que potser es coneixen, o no i que durant deu dies intensos van viure i compartir moltes experiències irrepetibles. Tots formàvem des del primer dia un conjunt, un grup, UNA COLÒNIA i tots teníem un paper important. Sense una de les peces el trenca closques mail es completa, no és el mateix. Per tant, cadascuna de les seves peces és vital perquè aquest conjunt de gent pugui esdevenir un grup.

9. Recursos necessaris.

· Recursos materials:

El taller el vam realitzar amb goma Eva o cautxú, un material molt utilitzat a l’hora de realitzar treballs manuals amb infants. Aquest material proporciona gran varietat d’opcions per ser treballat i a l’hora el resultat sempre és molt vistós. A més a més necessitem diferents colors, coles i altres materials per a decorar i personalitzar cadascuna de les peces. Finalment ens cal un lloc vistós on poder exposar el mural.

Llista de material:

- goma eva o cautxú de colors.

- fotografies dels nens i nenes.

- cola de contacte.

- retoladors permanents.

- tisores

· Recursos humans:

Crec que aquesta part és molt important, ja que en el nostre cas érem un grup de monitors molt conscienciat sobre el valor de cada membre dins d’un grup. Nosaltres també formem part d’un grup, l’equip de monitors, i dins d’aquests tots podem aportar idees i aspectes diferents i complementaris que enriqueixen a tots els membres que el formen. Crec que és bàsic dur a terme l’activitat només si es creu realment en aquest aspecte, ja que d’aquesta manera transmetrem el nostre missatge amb claredat, coherència i de manera versemblant.

10. Duració

L’activitat es va realitzar en un matí i un cop finalitzada es va passar a fer una petita xerrada després de dinar. En aquesta vam expressar el que significava per a cada membre formar part d’aquell grup.

11. Orientacions (espai, agrupaments, riscos...).

L’espai on vam realitzar l’activitat va ésser la sala de tallers de la casa. Aquesta era força gran, ben il·luminada i sense sorolls.

Quant a la organització dels grups, els monitors i monitores ens vam repartir en dos grups. Dos vam anar amb un grup i tres amb l’altre. Els participants van ser dividits, de manera aleatòria, en dos grups diferents. Vam creure adient treballar amb subgrups, ja que l’espai ens ho permetia i d’aquesta manera podíem atendre més bé els possibles dubtes o qüestions que aquests tinguessin.

12. Criteris i instruments d’avaluació o valoració

12.1 Com s’ha fet la revisió

Cada nit, un cop els nens ja estan dormint, els monitors ens reuníem i valoràvem com havia anat el dia, quins punts no havien acabat de funcionar, quins punts ens havien anat a favor, com havíem actuat, què calia millorar, quins conflictes havien sorgit tant pel que fa als nens com a l’equip de monitors i com havíem actuat. Repassàvem cada activitat que havíem fet durant el dia i en fèiem una crítica constructiva. El mateix vam fer amb aquest taller.

Pel que fa a l’activitat FEM PINYA, la valoració que se’n va fer va ser molt positiva, ja que tot i que vam veure que el grup no era un gran “fan” dels tallers, l’activitat els va agradar. Crec que el més important va ser el resultat final, ja que va ser impactant veure totes aquelles peces de colors juntes i sobretot les diferents reflexions que els participants van fer.

12. 2. Quins aspectes s’han revisat

Els punts que vam avaluar van ser el següents:

- Puntuació ( de l’1 al 5): vam acordar una puntuació de 5.

- Preparació: El taller estava ben preparat i el material estava a punt quan vam començar l’activitat.

- Realització: L’activitat es va realitzar segons el previst i no va sorgir cap problema. Tots estaven molt calmats. S’hi van esmerar molt per poder donar-li el toc personal a la seva peça. Les reflexions i el debat final va ser dallò més positiu.

- Implicació dels monitors: Bona. Hem participat fent la nostra peça però hem estat al cas de si algun nen tenia problemes.

12.3. Quins resultats o conclusions se n’han tret

La conclusió a la que vam arribar l’equip de monitors és que a vegades no és tant important buscar una activitat impressionant i espectacular, ja que una de les coses més importants és el valor que se li dona a una activitat i com es presenta als participants. Crec que en aquest cas l’activitat tenia un sentit de fons important i que aquest es va transmetre correctament, ja que, com ja he dit abans, els monitors crèiem fermament en el que dèiem.

13. Font (llibre, web...).

L’activitat l’he extret de la meva memòria del curs de monitor en el lleure que vaig realitzar al 2005 a l’Escola de l’Esplai de Girona.

La coordinadora d'ONG's

Fa una colla de dies, abans de les tan esperades vacances de Nadal, ens va venir a fer una xerrada una membre de la Coordinadora d'ONG's Solidàries del Gironès. Des les diverses coses que ens va explicar em va agradar molt el que va comentar sobre la manera com treballen.

Ens va comentar que ells treballen sense estar per sobre de ningú. No ajuden sinó que col·laboren. Amb això el que aconsegueixen és una igualtat de relació. Col·laboren en allò que els paisos empobrits ja fan per canviar i transformar la seva societat. Em sembla molt interessant aquest punt, ja que s'actua en allò que aquestes persones ja han inciat col·laborant i oferint recursos i suport.
El treball que fa la Coordinadora, però, és sobretot de sensibilització, de difusió, de denúncia... i el seu treball el duen a terme de manera integral. Aquesta integritat s'enten perquè l'ajut o col·laboració no només és econòmic, ja que han comprovat que si només és així les coses no prosperen.

Sobre el seu treball podríem dir que treballen en 4 aspectes bàsics:
- la sensibilització: campanyes i accions, comunicació pel desenvolupament.
- la formació: cursos, jormanes de formació, etc.
- la recerca i la investigació
- la incidència política (és la que té més repercussió).

La impressió que vaig tenir va ser que el concepte de solidaritat que tenim la majoria de persones es confon amb la caritat. Crec que és molt important el treball que fan, ja que la seva col·laboració no només és econòmica sinó que és d'actuació, de sensibilització, i que va dirigida a aquells projectes que aquests països ja tenen iniciats.

Ja tornem a ser aquí

Després de tants dies amb el blog inactiu, torno a ser aquí començant un nou any i amb de continuar (tot i que per poc temps) compartint opinions amb vosaltres.

Primer de tot desitjar-vos un bon any nou a tots. Després volia parlar sobre la xerrada que ara ja fa una colla de dies l'Anna Farjas i la Rosa Marzo ens van fer.

Ambdues ens van presentar el llibre d'educació per a la ciutadania que havien creat i van compartir amb nosaltres algunes reflexions sobre aspectes positius i negatius sobre el procés d'engendració del seu treball.

Algunes de les dificultats amb les que es van trobar van ser les següents:
- no hi havia material anterior (per tant no podien fer servir referents).
- tenien poc temps (el tenir una data d'entrega per part de l'editorial els va fer haver d'anar bastant a la idea, més del que els hauria agradat...).
- currículum poc especificat.
- encavalcament d'alguns temes amb altres àrees (es repetien temes que es tractaven a altres àrees).
- decidir la forma de les unitats, els materials a utilitzar, les activitats a triar... (tenien clar que volien un llibre amè, proper al nen, fàcil d'utilitzar i per això van estar-hi donant moltes voltes fins a trobar la forma escollida).
- selecció dels continguts (van haver de triar molt bé els continguts ja que es trobaven amb 15 unitats i tansols dues hores per a treballar cada una).

Els aspectes positius que ens van destacar van ser aquests:

- sempre procuraven posar-se a la pell dels nens que farien servir els llibres (això les feia ser més realistes i les ajudava a estructurar-ho tot d'una manera senzilla, clara i sense perdre de vista el seu objectiu, que el llibre fos útil).
- el quadern d'anotacions (van incloure un quadern on els nens/es poden escriure reflexions, pensaments, etc. Això les motivava molt i a més a més era força innovador).
- no van caure en els estereotips (sobretot pel que fa referència a la diversitat cultural i familiar).
- utilitats diverses del llibre (el llibre es pot utilitzar a altres àrees com ara la de llengua per treballar aspectes d'expressió oral i escrita, a l'àrea de plàstica...).

Personalment, quan va acabar la xerrada, només tenia ganer d'anar a comprar el llibre. La veritat és que la seva experiència em va servir, sobretot, per veure que la feina de fer un llibre és complexa, que porta temps i dedicació, però també comporta agafar-se-la amb passió, ganes, estima per la feina que es fa...
Sovint critiquem amb facilitat els llibres de text, però, i com ja he comentat en altres ocasions, són pocs els que s'hi posen per canviar allò que no els agrada i oferir "productes" millorats.