Adeu siau!

Per tancar aquest blog només se m’acudeix fer-ho d’una manera, i aquesta és fent la vista enrere i fent-me una pregunta. “Realment m’ha servit per alguna cosa?”

Aquesta pregunta, per mi, té fàcil desposta i és SÍ. Crec que des del moment que es plantegen una sèrie de temes importants com ho són els del món de l’educació en valors i els valors en general i s’han de posar per escrit diferents comentaris, opinions, articles…t’obliga a pensar en que tot i això serà llegit per algú. Aquest fet porta a pensar molt detingudament allò que es vol expressar, ordenar els pensaments, agrupar les idees, classificar-les... per després escriure-ho i que la nostra idea pugui arribar als altres de manera planera i clara.

A més a més al ser una activitat que es va fent cada setmana (més o menys...) fa que vagis afegint als teus comentaris o aportacions idees noves o punts de vista diferents que a través de les classes presencials i del debat amb els companys i el mestre un va incorporant al seu esquema mental.

Un altre aspecte que he pogut reafirmar, és, i ja ho he comentat d’altres ocasions, que les persones tendim a queixar-nos molt i a actuar poc. Com vam poder llegir en una de les primeres lectures que en Pep ens va proposar, un valor no és res sinó es demostra amb accions concretes. El valor de les coses el donem nosaltres mateixos a tot allò que és important, tot allò que estimem. Aquests han d’orientar la nostra vida i la vida la construïm amb experiències, les quals, al mateix temps, anem adquirint amb les nostres accions.

Per tant, per concloure, destacaria altra vegada que si realment volem donar sentit a la nostra vida i que aquesta estigui plena i fonamentada en uns valors, hem de ser coherents amb els nostres pensaments, els nostres sentiments i les nostres accions.