diumenge, 4 d’octubre del 2009

Reflexions...

Ahir al vespre, mentre feiem el toc amb uns amics de l'esplai en el qual faig de monitor, vam estar discutint un aspecte que em va fer pensar en l'assignatura. Espero haver pogut plasmar en aquest escrit totes les idees que em van passar pel cap de manera prou clara i que em pogueu entendre.

Aquest any, hem fe una sèrie de canvis organitzatius a l'entitat en motiu del canvi de presidència i de la junta en general, i això ens ha dut a fer una sèrie de reflexions estretament relacionades amb els valors i l'educació.

Una d'aquestes reflexions era que creiem que les noves generacions de monitors de l'entitat no tenien un referents clars, cosa que nosaltres considerem bàsica. Tota persona ha de tenir algú en el qual poder-se veure reflectit, algú per prendre com a patró. D'axiò en diem model.

Arrel d'això també vam parlar de que alguns dels valors pels quals nosaltres com a monitors ens regim, s'havien difuminat o senzillament no veiem clar que s'en tingués un significat complert. M'estic referint al voluntariat. Per nosaltres no vol dir només trebalar sense cobrar. Significa fer un treball per la societat, per la nostra ciutat, sense rebre res més a canvi, només la satisfacció per les coses ben fetes. Implica també sacrifici, elecció, implicació, prioritzar unes coses per sobre les altres, treball en equip... Per això hem decidir fer un seguit d'activitats, dinàmiques, vivències, on es puguin experimentar i viure aquests valors.

Finalment, vam parlar sobre el sentit de la nostra tasca. Hi ha algunes persones de les quals segur que mai haurem sentit sortir de la seva boca la paraula educació. O si, ho haurem sentit, però només en sentit despectiu i criticant com de malament es fan les coses. Ha de quedar clar que el que fem a les aules, als esplais, als casals, als centres oberts... és EDUCAR.
Si em permeteu seré una mica agoserat i intentaré definir en poques paraules què és per mi aquest concepte. Educar no només és adquirir coneixements i saber-los aplicar i utilitzar quan toca, sinó que és adquirir unes capacitats, crèixer emocionalment, crèixer com a persona, anar adquirint consciència d'allò que per nosaltres és o no és important, és a dir, allò al que li donem valor. Valor és importància, és allò que estimem, respectem i volem preservar.

Però perquè tot això no quedi en paraules boniques però buides, he de concretar aquests valors en accions, comportaments i actituds concretes, ja que aquests no es poden transmetre de la mateixa manera que els coneixements.
Els valors s'han de viure, experimentar i a més a més s'han de comunicar.

Avui dia sentim sovint l'expressió "crisi de valors". En realitat el que està en crisi no són els valors, sinó que allò que es diu que es defensa o es creu, no es veu realitzat en res concret.

Per això des del meu punt de vista, hem d'assegurar experiències significatives als infants, joves i adolescents, per a poder aconseguir persones educades integralment.

Per acabar, com a conclusió, vull dir que la nostra feina, ja sigui de mestre, educador, monitor, pedagog... és desvetllar i potenciar una sèrie de valors i ajudar a organitzar-los segons una escala pròpia i personal de prioritats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada