Resposta a la carta del president

Ja sé que fa dies que va passar el dia del docent, però abans que passi més temps vull publicar la resposta que m'agradaria que el senyor president llegís. Aquí la teniu:

Parlar del paper que fem els mestres per aconseguir una educació de qualitat sense especificar ni matitzar em sembla, si m’ho permet, bastant irònic.

Ens parla de progrés i avenços i de solucionar, entre tots (només faltaria!), les carències d’aquest sistema. La meva pregunta és si realment vostè coneix aquestes mancances, ja que em dóna la impresió, i crec que no sóc l’únic, de que no n’està gaire assabentat. Sembla que el Palau de la Moncloa està en una montanya molt i molt alta més enllà dels núvols on tots aquests problemes no es perceben.
Per això, ni esmentaré unes quantes: l’absentisme escolar, el baix nivell en moltes assignatures com ara la llengua, la violència entre alumnes i amb el professorat, les baixes per depresió i d’altres patologies del professorat (sobretot a Secundària), els canvis continus i repentins en el sistema educatiu que produeixen desconcert a causa de la ràpida aplicació sense la prèvia formació del professorat i els equips directius…

Aquests, són només alguns dels problemes que existeixen avui dia, i, si per vostè l’educació de qualitat es pot equiparar a la manca d’analfabetisme, ja ens podem calçar bé.
Per suposat que hi ha hagut avenços, això no li negaré pas, però crec que les millores no s’aconsegueixen amb mil canvis, pactes i demés que no porten enlloc. No s’ha plantejat mai escoltar les necessitats reals del professorat? Ha parlat mai amb algun professional de l’educació en actiu? Jo només li llanço les preguntes, però crec que sense dir ni ase ni bèstia sabria endevinar les expressions que sortirien de la seva boca.

A més a més, parla de Pacte Educatiu. Pacte amb qui? Per quan? Vol dir que aquesta no serà una proposta més buida de realisme com moltes altres? Diu que aspira a l’excelència. Vol dir que cal ser tan agoserat? No s’ha plantejat mai ser menys ambiciós i tocar més de peus a terra pensant en petits canvis i solucions que realment es puguin dur a terme i que portin a complir els objectius d’aquests?

Penso que les coses anirien molt millor si enlloc d’emplenar-se la boca amb expressions com "que comptem a una de les generacions més ben preparades de la història d’Espanya", es passegés de tant en tant pels claustres i reunions de professors per saber què és el que realment passa. I permetim dir-li que, des del meu punt de vista, la solució no es troba en invertir el doble o el triple en educació, sinó en invertir bé.

Per últim comentar-li que aquesta carta, en general, em produeix una sensació estranya. Em fa sentir com si pensés que sóm imbècils. Realment creu que ens empassarem tot el que ens diu? Es pensa que les paraules maques canvien les coses? No senyor, les coses no funcionen així. I li repeteixo que si vol una educació de qualitat primer sigui una mica més modest, que baixi de l’alta muntanya on es troba el seu palau i no aspiri a coses impossibles com la “perfecció”.